BIOGRAFIA< enrera
Va néixer a la població francesa d'Arlés (Bouches de Rhonn) el 18 de maig de 1890. Durant la seva joventut va practicar el rugbi i altres esports a Montpeller, demostrant les seves aptituds com un atleta expert. Va estudiar enginyeria i va viatjar a Londres, París i Barcelona. Va ser combatent a la Primera Guerra Mundial i va acabar residint a la capital catalana on va exercir la seva professió a l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya. En 1921 era secretari del consolat francès i va ser per llavors quan va col·laborar en la introducció del rugbi a Catalunya al costat de Baldiri Aleu de Sant Boi, que s'havia entusiasmat amb aquest esport durant els seus estudis de veterinària a Tolosa.
Així doncs, Michel Reynard va estar vinculat, des dels seus inicis, amb la Unió santboiana, entitat pionera del rugbi català i espanyol. Va defensar sempre la pràctica amateur de l'esport i així va quedar reflectit en els propis estatuts de la Unió en què s'explicitava que l'objectiu de l'entitat era la pràctica i difusió de l'esport amateur, especialment el Rugby. Per la vinculació amb l'entitat acabada de néixer, Michel es va traslladar a viure a Sant Boi, localitat on va desenvolupar una gran activitat esportiva com a jugador i capità de l'equip local, arribant a ser considerat, a La Vanguardia del 17 de febrer de 1923, "sense dubte el millor jugador de rugbi que posseïm a Catalunya ". Pel seu coneixement de diferents idiomes va ser secretari del club facilitant, d'aquesta manera, les relacions internacionals de l'entitat. Va estar totalment integrat a la societat santboiana com ho demostra el fet que el 1925 formés part de la comissió que va impulsar la creació d'una biblioteca pupular que es va inaugurar el març de l'any següent.
El 1929 compaginava la pràctica del rugbi a la Unió santboiana ia la UE Universitària, figurant com a mànager de la selecció universitària de Catalunya al març del mateix any i seleccionador nacional dos mesos més tard. El 8 d'octubre de 1929, Michel va debutar en l'equip de la US de Sans. Quan va deixar la pràctica del regby com a jugador, va seguir vinculat amb aquest esport com a àrbitre en partits oficials, una època en què Michel va caure en desgràcia en ser inhabilitat per la federació catalana de rugbi i malgrat aixecar la sanció, al juny de 1931, van decidir no monbrarle delegat "per evitar susceptibilitats".
Durant la Guerra d'Espanya, Michel Reynard formar part del grup d'atletes que el "Comitè Català Pro Esport Català" va disposar per preparar f'isicamente als alumnes de l'Escola Popular de Guerra. En els entrenaments que cada matí es realitzaven en diferents instal·lacions militars, Michel Reynard era un dels entrenadors encarregats de dur a terme els exercicis.
En acabar la nostra guerra es va instal·lar a Tolosa amb la seva dona Ana Ribera i la seva filla Pilar. Va participar activament en la Resistència contra els invasors nazis, enquadrat en les xarxes del Servei de Seguretat Militar Francès i Treballs rurals (SSMF-TR), formant part del grup 117 que operava, des de Tolosa, al sud de França, Espanya i Portugal, realitzant treballs de contraespionatge. Michel va passar a la clandestinitat al novembre de 1942, continuant el seu compromès treball, assumint els riscos que corria custodiant, personalment, arxius i armament o elaborant documentació clandestina. El 3 febrer 1943 va ser detingut però encara va tenir temps de fer desaparèixer la documentació que posseïa i que podia comprometre'l.
Durant gairebé un any va romandre a la presó, en primer lloc en la de Tolosa, on va patir vexacions i tortures encara que no van aconseguir que delatés als seus col·laboradors; posteriorment, va ser transferit a la presó de Fresnes i d'allí a Compiegne, des d'on va ser deportat a Buchenwald en el transport que va partir el 24 de gener de 1944. En aquest camp nazi, Michel va resistir pocs dies ja que la seva mort va ser registrat deu dies després, el dia 4 de febrer.
Declarat "Mort pour la France", El govern francès va concedir a Michel Reynard, a títol pòstum, la Creu de Guerra amb estrella vermella.
