BIOGRAFIA< enrera
Lluïs Reverte forma part de l'Amical de Mauthausen, l'associació creada a Barcelona, el 1962, pel grup de deportats republicans que van tornar de l'exili, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. Col·labora en tasques diverses i dóna testimoni de la destinació d'aquells republicans espanyols que, com el seu pare, van trobar la mort en els camps hitlerians.
Joan Baptista Reverte Vives va néixer a la població d'Ulldecona (Tarragona) el 23 de març de 1898. S'ocupava del conreu d'unes terres de la seva propietat i quan va esclatar la guerra, el juliol de 1936, estava casat i tenia dos fills de curta edat . Lluïs, quan es celebraven els 50 anys de l'Amical, explicava un dels seus primers records, quan tot just comptava tres anys: "el meu pare tornava de treballar al camp amb el carro i el mul, jo l'esperava a la porta de casa i em muntava al mul per fer una volta pels voltants ".
Però, per desgràcia, la guerra va irrompre de manera dramàtica en la vida quotidiana de les famílies espanyoles. I un dels perills als quals es va veure exposada la població civil va ser el risc davant els bombardejos de l'aviació franquista sobre els pobles i ciutats lleials a la República. Ulldecona també va ser presa de diversos atacs aeris en els quals hi va haver alguns morts. Joan Baptista -segons explica el seu fill- "quan venia l'aviació a bombardejar, ell anava al campanar de l'església del poble i tocava la sirena per avisar a tothom".
Quan les tropes franquistes avançaven, a l'abril de 1938, cap al Mediterrani, Joan Baptista va abandonar el poble en companyia, entre d'altres, de l'alcalde d'Ulldecona, qui finalment va decidir tornar al poble, decisió que li va comportar ser afusellat pel feixistes. Va arribar a Barcelona i es va trobar amb el seu germà que tenia una barberia al carrer Entença, on va ser molt ben acollit. Allà es va quedar sabent que no li faltaria el necessari per viure i refugi segur, encara que amb la pena de veure-s’hi separat de la seva esposa i fills. Però quan era inevitable l'arribada de l'exèrcit franquista a la capital catalana a finals de gener de 1939, Joan Baptista va decidir seguir els passos dels milers de republicans que es van veure obligats a retirar-se cap a França.
Hi va haver intercanvi de diverses cartes amb la família des dels camps de refugiats del sud de França. Va arribar un moment en què es va perdre la comunicació i van transcórrer anys d'angoixa per a la família sense saber res de Joan Baptista. Un cop acabada la Guerra Mundial, pel testimoni dels supervivents que van tornar, van poder saber quin havia estat el seu destí: detingut pels alemanys a la primavera de 1940, va ser internat en un camp de presoners de guerra, el stalag XVII B; des d'allà, va ser deportat a Mauthausen, ingressant el 19 desembre 1941 (matrícula 4883), i on va morir set mesos després, el 28 juliol 1942.
