BIOGRAFIA< enrera
Una investigació duta a terme per Philippe Guillén, autor de la biografia de José Cabrero i descendent d'exiliats aragonesos, va confirmar que el seu naixement va ser el 6 de setembre de 1909 a la petita localitat de Castilsabás, pertanyent al municipi de Loporzano (Osca), i no a Barcelona, com s’havia cregut fins aleshores. A totes les llistes consultades apareix com a nascut a Barcelona i així ho recollia Montserrat Roig al seu llibre Els Catalans als camps nazis, cosa que no és d'estranyar, ja que els seus pares havien emigrat a la capital catalana quan Josep era molt petit i havia crescut plenament integrat en la societat barcelonina de l'època.
José Cabrero durant la seva joventut va fer diversos treballs de caràcter artesanal, va voler ser boxejador i com a dibuixant va publicar les seves primeres tires a les revistes Alguna cosa, Pocholo i TBO. Diverses sèries de dibuixos van adquirir una certa notorietat i en aquella època va aparèixer un personatge de còmic, el gos Top, un clar predecessor del que seria, anys més tard, un dels seus personatges més famosos a França.
Com a milicià, va participar a la guerra, on va ser ferit en una cama quan feia d’artiller. Posteriorment, un cop recuperat, va participar en el front del Segre en una companyia de metralladores. Com tants milers de combatents republicans, durant els primers dies de febrer de 1939 va travessar la frontera en direcció a l’exili.
Va ser internat al camp de Sant Cebrià al costat dels seus inseparables amics Amat Piniella, Pere Vives i Ferran Planes. I al desembre de 1939 es va allistar, no sabem si obligat o voluntari, a la 109 Companyia de Treballadors Estrangers, enviada a fer treballs de fortificació a la Línia Maginot. Després de la seva detenció pels alemanys, a la primavera de 1940, va ser traslladat al centre de detenció Frontstalag 140, de Belfort, nord-est francès i posteriorment al Stalag XI B a Fallingbostel, a Alemanya. Després va ser deportat a Mauthausen, on va ingressar al camp el dia 27 de gener de 1941 al costat d'altres 1.500 republicans, el major transport amb espanyols deportats a un camp nazi.
A Mauthausen se li va adjudicar la matrícula 6.299 i va ser destinat al magatzem de la roba: "... allà s'amuntegaven en grans sacs de paper la roba, els objectes, les maletes, els farcells, les fotos, les cigarretes, etc. dels que anaven arribant. No estava molt tranquil, perquè entre les meves coses, hi havia uns dibuixos pornogràfics que m'havien encarregat els policies alemanys de Belfort i que jo no havia tingut temps de llançar. Vaig ser rebut pel cap dels SS del barracó, els qui, amb els maleïts dibuixos a la mà i la mirada severa, em va demanar si n’era l'autor. Em temia el pitjor dels desenllaços, però no podia negar l'evidència, de manera que vaig contestar afirmativament. Llavors, amb una gran riallada, em va anunciar que dibuixaria per a ell". Amb aquestes paraules descrivia Montserrat Roig l'inici de la seva estada a Mauthausen.
També recordava en el seu testimoni la seva relació amb Amat Piniella, i el càstig rebut en ser descobert fent “pillatge” a l’effektenkammer (magatzem de roba i d’efectes personals), per la qual cosa va ser enviat a la pedrera i posteriorment al Kommando Steyr, un complex industrial destinat a la fabricació d’armes, on va romandre fins al seu alliberament.
Després de ser repatriat a França va passar èpoques de veritable penúria: "Quan vaig tornar de Mauthausen vaig passar molt de fred. Moltes nits dormia en un banc. No tenia altre vestit que el de deportat i així em passejava per París. La gent, al metro, per carrer em donava diners per la pinta que tenia. Vivia en plena misèria. De tant en tant, dormia en un hotel on veia com saltaven les xinxes des del sostre". Va conèixer la seva dona, una noia que treballava de cambrera en un bar i va començar a superar la situació. "Ella em va salvar, em deia que havia de viure. Em feia menjar a poc a poc trossets de carn de cavall perquè no tenia gana". Afortunadament va començar a treballar al diari comunista L'Humanité, on publica el 1948, per primera vegada, una tira còmica de Pif li chien, un simpàtic gosset que es va fer molt famós a França fins a convertir-se en el protagonista de la revista Vaillant, arribant a donar el nom, el 1969, a la revista infantil Pif gadget, amb gran èxit entre la mainada.
Una malaltia el va separar de la feina durant els anys 1970, encara que els seus personatges van seguir publicant-se gràcies al treball fet per altres dibuixants durant uns quants anys més. José Cabrero va morir el 7 de setembre de 1982, a l’edat de 73 anys, a la localitat d’Antibes, a la Costa Blava francesa. I ha romàs en l'oblit fins que Philip Guillén va publicar la seva biografia el 2011.
Fonts consultades:
AMAT-PINIELLA, Amat. KL Reich, Seix Barral, 1963 (cast) y Club Editor, 1963 (cat)
GUILLEM, Philippe; Guillen, Philippe; José Cabrero Arnal. De la République espagnole aux pages de ‘Vaillant’, la vie du créateur de ‘Pif le chien’, Ed. Loubatières, Portet-sur-Garonne, 2011.
ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Ed. 62, Barcelona, 1977
http://aragonautas.blogspot.com.es/2013/12/en-francia-el-comic-bande-dessinee-es.html
http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=76
http://rayosc.blogspot.com.es/2015/01/jose-cabrero-arnal-pif-y-pif-gadget-el.html
