camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Gimeno Font, Edmon

Gimeno Font, Edmon

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

Edmon Gimeno Font va néixer a Caseres (Tarragona) el 10 de juliol de 1923, on va viure la seva infantesa fins que als 10 anys es traslladà a Mora d'Ebre, per iniciar els estudis de batxillerat. Quan es proclamà la República es trobava de vacances al seu poble natal, on el seu pare era secretari de l'ajuntament, i visqué les convulsions de la rereguarda. Després de l'ocupació d'Alcanyís i Casp per les tropes feixistes, a la primavera de 1938, la familia marxà del poble i Edmon els seguí des de Mora, on continuava els estudis. Una breu estada a Barcelona i a El Papiol precedí l'èxode de la familia cap a França. 

A principis de febrer de 1939 creuà la frontera i junt al seu pare fou internat al camp de Sant Cebrià, cercat per la filferrada i el mar, d'on aconseguiren evadir-se, gràcies a uns amics. Després de retrobar-se amb la familia, s'installà a Auch (Gers) i, amb el curs imparable de la guerra, la casa esdevingué un lloc d'encontre d'exiliats i de refugi de maquis, fins que, el mes de desembre de 1943, Edmon Gimeno fou detingut per la Gestapo i internat a les presons de Toulouse, Biarritz i Burdeus, des d'on fou traslladat a Compiègne. El dia 27 de gener de 1944 sortí en un comboi en direcció a Buchenwald i al cap de pocs dies el destinaren a l'infernal camp de Dora, on treballà en els túnels i en diversos comandos. Els  bombardejos aliats afectaren el propi camp i en determinaren l'evacuació, quan els americans es trobaven a pocs quilòmetres, de manera que Edmon Gimeno inicià un viatge espantòs, en vagons de ferrocarril descoberts, cap a Bergen-Belsen, on romangué en condicions espantoses fins a l'arribada dels britànics, el 15 d'abril de 1945. Evacuat en camions militars, a través d'Alemanya i Holanda, i en tren a través de Bèlgica, arribà a Paris, des d'on es dirigí al sud per retrobar-se amb la familia.

Després de passar un any a l'hospital Saint-Jean, prop de Perpinyà, per tal de recuperar-se de les seqüeles de la deportació, reanudà els estudis i aconseguí cursar la carrera de Geografia a la Universitat de Montpeller i, un cop llicenciat, va tornar a Espanya, l'any 1951, on ja s'havien installat la seva mare i els germans petits, mentre el pare romania a França. Revalidà els seus estudis a la Universitat de Saragossa i després d'uns anys de guanyar-se la vida impartint classes particulars, entrà com a redactor a l'Editorial Salvat de Barcelona, l'any 1966. Entretant, el pare romania a França, fins que decidi retornar a mitjan de la dècada dels 60, però les autoritats franquistes el condemnaren a presó, pena que complí a Tarragona i a la Model de Barcelona, fins que fou posat en llibertat, amb la condició d'abandonar el país. Custodiats per la Guàrdia Civil, Edmon i els seus germans acompanyaren a la frontera el pare, que no podria tornar a Espanya fins poc abans de la mort de Franco.

Fins a la seva jubilació, Edmon va seguir treballant a la mateixa editorial, i al cap d'uns anys s'installà definitivament a Caseres, el poble on segueix residint. Des de la seva fundació va vincular-se estretament a l'Amical de Mauthausen i altres camps, participant en encontres clandestins i col·laborant, amb el seu testimoni, en obres tan emblemàtiques, com Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig. L'any 2007 vegeren la llum les seves memòries, publicades per l'Amical, amb el titol Buchenwald, Dora, Bergen-Belsen. Vivències d'un deportat. Hores d'ara, segueix amb seu compromis de memòria vers la deportació republicana, amb viatges als camps, conferències i entrevistes amb els mitjans de comunicació. 

Video:https://www.youtube.com/watch?v=ZS5LKrTCc5s