BIOGRAFIA< enrera
Joaquín era el quart noi dels cinc fills del matrimoni López Raimundo, de Tauste i va ser en aquesta localitat saragossana on va néixer el 8 d'octubre de 1919. La família regentava un negoci de compra de cereals i venda de farina fins que a 1927 el pare va marxar a treballar a Saragossa com a empleat. Gregori, un dels germans de Joaquim, es va traslladar a Barcelona l'octubre de 1931, al que li va seguir poc temps després Antonio, que havia demanat el trasllat a la sucursal que el Banco Zaragozano havia obert a la capital catalana. Els fills grans van convèncer els pares, que es van traslladar a Barcelona, amb la resta de la família, a principis de 1932, instal·lant-se al carrer Entença, cantonada amb Aragó.
Amb catorze anys ja complerts, Joaquín va seguir els seus estudis a l'Institut de Gràcia i de mà dels seus germans grans, sobretot de Gregorio, va anar descobrint l'ambient juvenil de la ciutat i els seus entorns. Joaquín va entrar a treballar d'aprenent en un taller d'enquadernació, quan el seu germà Gregorio es va incorporar al servei militar. L'ambient polític dels anys 1934 i 1935 es va viure intensament a la casa d’en Joaquim sobretot per l'activitat sindical d'Antonio en el si de la Federació de Banca i Borsa de Barcelona de la UGT. Va ser en aquesta època quan va conèixer a Francisco Boix, estudiant de l'Institut Balmes qui col·laboraria al costat de Gregorio en la redacció de la revista de les Joventuts Socialistes Unificades, “Juliol”, establint una amistat que es mantindria fins a la mort de Boix.
L'inici de la guerra va tenir repercussions dramàtiques per a la família López-Raimundo, ja que el 21 de juliol, en un control cenetista, ubicat a les rodalies de Binéfar, va morir d'un tret al pit el seu germà Antonio qui s'havia traslladat, com membre del Comitè Antifeixista que s'havia creat a Barcelona, per conèixer la situació a la zona, després del triomf dels colpistes a la ciutat d'Osca.
Joaquim, durant els primers mesos de 1938 va ser allistat i destinat a la 35 Brigada Internacional on va estar lluitant en diversos fronts. Amb la derrota republicana Joaquín es va veure forçat a exiliar-se a França, camí que també van seguir els seus germans, Gregorio i Eloísa. Van tenir contacte durant aquells mesos en què Joaquín va estar intern a Saint Cyprien i a Barcarès. Gregorio va poder sortir cap a Mèxic i Eloísa va ser retornada a Espanya per les autoritats franceses a finals de 1939. Joaquín es va allistar a la Companyia de Treballadors Estrangers 108, sent destinat a realitzar treballs a la línia Maginot fins a la seva detenció pels alemanys al maig de 1940.
Com a presoner de guerra, va ser traslladat a l'frontstalag 140 (Belfort), lloc de retrobament amb el seu amic Boix. Mesos més tard, el 10 de gener de 1941, un grup de republicans, entre els quals es trobava Joaquim, van ser traslladats a l'stalag XI A i el 24 abril 1941 van emprendre el camí que els va portar al camp de Mauthausen, on van arribar a la freda matí del 26 d'abril. A Joaquín li va ser adjudicada la matrícula 3191 i la seva estada al camp central es va perllongar mig any. Durant aquests mesos va tornar a contactar amb Boix, que havia arribat el 27 de gener i també amb altres companys i coneguts de Barcelona, la qual cosa va ajudar a superar, en part, els temors que l’amoïnaven des de l’arribada al camp.
Al novembre de 1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ser destinat a la cura de la roba i posteriorment a la pedrera. Segons va explicar a Montserrat Roig, "va ser a Gusen on va conèixer el veritable horror dels camps. Es va trobar entre la minoria de supervivents espanyols, sense estalviar-se períodes de debilitat extrema. Recorda que va ser l'ajuda del madrileny Manuel García Barrado (àlies Bernardo Pérez ) el que el va salvar de morir a Gusen: un veritable escorxador dels deportats republicans ". El 18 de març de 1945 va ser retornat al camp central on se li va assignar una nova matrícula, la 47209. Un nou destí millor, que els que havia tingut fins llavors li va permetre arribar a maig de 1945 i viure l'alegria de l'alliberament del camp. Una alegria mitigada pel record dels companys i camarades que es van quedar pel camí.
De retorn a França, es va instal·lar a París, on va poder refer la seva vida. Amb el seu germà Gregorio no es va tornar a veure fins passats set anys de la seva separació quan aquest va tornar d'Amèrica. Joaquín continuar l'estreta amistat amb Boix i, després de la seva mort, es va fer càrrec de les seves pertinences entre les quals cal destacar la important col·lecció de negatius fotogràfics de l'època de l'internament i de l'alliberament, que confià posteriorment a la Montserrat Roig quan estava escrivint el seu llibre sobre l'experiència els catalans als camps nazis, fotografies que avui es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya.
Una de les últimes vegades en què Joaquín va tornar a Barcelona va ser per participar a l'homenatge organitzat per la Generalitat de Catalunya el novembre de 2005, però la seva delicada salut li va impedir assistir al que el govern de l’Aragó va realitzar al maig de 2010 als deportats aragonesos. Va morir a la localitat francesa de Fontenay-sous-Bois el 5 març 2012
