BIOGRAFIA< enrera
Va nèixer a Barcelona el 14 de juny de 1899. Fill de l’Antoni i la Rufina, era el tercer dels quatre germans. Melchor, Teresa i Antonio eren els altres tres. Vivien al carrer Pere IV, al número 412 de Sant Martí de Provençals.
Gran aficionat al ciclisme, de jove va participat en diverses curses ciclistes on va guanyar nombroses vegades, encara ara es conserven alguns dels seus trofeus. Entusiasmat per tota mena de vehicles, va aprendre l’ofici de mecànic i va ser xòfer particular.
Va treballar alguns anys per la Marquesa de Sant Antonio, al carrer Diputació de Barcelona i allà va conèixer a la que seria la seva dona, que també hi treballava.
El 9 de gener de 1927 es va casar amb ella, PETRA ANDREU FRANCO, nascuda en Adahuesca (Osca) el 14 d’Abril de 1899, filla de Felix i Blasa. El casament de la Petra i en Fernando va tenir lloc a la ”Iglésia Parroquial Sagrado Corazón de Jesús” de Poblenou (Barcelona).
En casar-se, en Fernando va anar a treballar com a xofer per una família burguesa, de cognom “Pou”, al passeig de la Bonanova n.12, de Barcelona, la casa es deia “Villa Borinquen”. El 2 d’agost de 1930 va néixer la seva única filla, ÀNGELS
Però amb el cop d’estat de Franco, tot va canviar. L’any 1937 els membres de la família Pou, van ser desposseïts de la seva casa i aquesta va ser confiscada, van restar pressos pels poders republicans i en Fernando Masip es va quedar sense feina. Va ser llavors quan es va allistar a la Brigada de Milicies del Transport i destinat al “Cuerpo de Tren” com conductor i responsable d’un grup de sis ambulàncies. A conseqüència de la creació de l’Exercit Popular va ser assimilat al grau de sargent el 28 de juliol de 1937 i destinat al IV Batalló Local de Transport Automóbil.
Al principi estava a Barcelona, però al cap d’uns mesos, ja en 1938, la seva unitat va ser destinada a Salt (Girona) ja que anaven retrocedint a l’acostar-se l’exèrcit feixista.
Entre gener i febrer del 1939, comença “la Retirada” i va haver de marxar cap a França, i allà, amb altres milers de refugiats s’els van confinar en camps de refugiats. Des de el camps d’Aregelès i Sant Ciprià va poder escriure alguna carta a la seva dona i a la seva filla.
A França, en Fernando es va allistar a les Companyies de Treballadors Estrangers. Va ser asignat a la 39ª CTE, formada en Mosselle (Lorena) i destinat als sectors de la Línia Sarre-Union i sector Faulquemont per realitzar tasques de fortificació de la Línia Maginot.
Malauradament, va començar La Segona Guerra Mundial, Alemanya va envair França i d’aquesta manera va ser com els alemanys el van fer pressoner de guerra. Primer, va ser portat al “frontstalag” 140, a Belfort (França) i després va ser traslladat a Alemanya, al “stalag” XI-B, a Fallingbostel, amb la matrícula nº 397. El 21 de novembre de 1940 es va notificar la seva situació a les llistes oficials de pressoners de guerra.
El govern espanyol no va reconèixer com a espanyols als republicans fets pressoners, per la qual cosa, el govern alemany els van considerar apàtrides i enemics d’Alemanya perdent els drets com a pressoners de guerra i sent deportats al camp de treball de Mauthausen (Austria).
El 25 de gener de 1941, des de Fallingbostel, el van portar amb un convoi, amb 1.505 republicans més, al camp de Mauthausen, a on va arribar el 27 de gener (nº de matrícula 6.435). El 28 d’abril del mateix any, va ser traslladat al subcamp de Gusen, i tornat a traslladar de nou a Mauthausen el 21 d’octubre (nº de matricula 870) per ser “operat”.
Va morir el 18 de novembre de 1941 a les 8 del matí. La causa de la mort, segons els arxius del camp, va ser per una sepsis generalitzada ocasionada per una ferida infectada a la cuixa.
Durant uns anys la seva família el va estar esperant, però no van saber res d’ell fins que, mitjançant la Creu Roja Internacional, desprès de moltes gestions i de trucar a moltes portes sense cap resposta, l’any 1945, i gràcies a uns coneguts residents a Francia, van rebre la noticia de la seva mort.
La seva dona Petra va morir a Barcelona, el 9 d’abril de 1990 i el va estimar i recordar fins l’últin dia.
La seva filla Àngels va crèixer sense el seu pare, es va casar i va tenir tres fills (el primer porta el seu nom, Ferran) li queden pocs records d’ell, però els que conserva li omplen d’orgull.
Fernando Masip té tres néts i quatre besnéts que mantenen la seva memòria i encara esperen que es faci justicia. Només així es podrà passar pàgina.
Stolpersteine: https://ajuntament.barcelona.cat/memoriademocratica/es/programa/projecte-stolpersteine-barcelona/
