BIOGRAFIA< enrera
Lope Massaguer va néixer a Reus, al febrer de 1913, i va arribar a Barcelona amb només 5 anys. Aprengué l’ofici de paleta enmig d’aquella Barcelona on la injustícia social era un impediment quotidià per a la realització personal de les capes desfavorides de la societat. Lope va ser un activista de la CNT que es va enfrontar al pistolerisme de la patronal durant la dictadura de Primo de Rivera. Va estar vinculat a l'Ateneu Llibertari del barri de Sants i la seva lluita sindicalista va continuar durant la Segona República, fet que li va implicar, segons algunes fonts, persecució i una condemna que el va mantenir diversos mesos a la presó.
Durant la guerra va formar part de les milícies anarquistes fins que aquestes van ser militaritzades, moment en què va tornar a la rereguarda per ocupar càrrecs de responsabilitat en el sindicat anarcosindicalista.
Amb la derrota republicana, Lope va creuar la frontera pel pas del Pertús, des d'on va ser conduït directament a camp d’Argelers i posteriorment al de Barcarès i de Sant Cebrià. Potser per evitar represàlies, va canviar el seu nom pel de Fernando Masagué i, a la fi de 1939, es va allistar a la 118 Companyia de Treballadors Estrangers amb destinació a la construcció de fortificacions defensives, Línia Maginot, que de res no van servir davant l'avanç de les tropes alemanyes durant la invasió de França al maig de 1940. Al principi del mes de juny els components de la CTE van abandonar el campament i fugint van arribar a les platges de Dunkerque on van assistir al precipitat embarcament de les tropes mentre eren bombardejades i metrallades pels alemanys, “vèiem els obusos nazis creuar sobre nosaltres i estavellar amb soroll sord a la sorra de la platja. seva El seu desagradable so ens obligava a tapar-nos les orelles amb les mans”. Van sortir d'allà sense rumb “deambulant com autòmats” i pocs dies després van caure en mans alemanyes.
El grup de presoners en el qual es trobava Lope i molts altres republicans van ser conduïts cap a Alemanya, primer a peu, amb llargues marxes “entre trenta i quaranta quilòmetres diaris” i posteriorment van creuar Holanda en vagons de bestiar; després, amuntegats en una barcassa, van remuntar el Rhin. Van ser tancats al Stalag IX-A a Ziegenhain i, segons les paraules de Lope, "per primera vegada vam conèixer un camp de concentració nazi". No van romandre molt temps en aquest camp, ja que el 13 d'agost es va formar un comboi amb 91 republicans espanyols, que va ser el primer compost íntegrament per republicans amb destinació al camp de Mauthausen. Se li va adjudicar la matrícula 3.725 i el seu primer destí va ser la pedrera on "havíem de baixar i pujar set o vuit vegades aquelles escales carregats amb enormes blocs que acabaven minant la nostra salut". Més tard va ser al kommando Schwechat i posteriorment va ser traslladat al camp d'Ebensee, on va romandre fins a l'alliberament, al maig de 1945.
Lope va ser un dels 11 republicans, dels 91 deportats en aquell primer transport a Mauthausen, que va aconseguir sobreviure al terror i arribar amb vida al dia de l'alliberament i la derrota del nazisme. En el camí van quedar molts companys i amics que no van poder resistir l'infern a què van ser condemnats. Entre aquells es trobava el seu amic Jeroni Saus, barceloní, vingut des de les terres de Múrcia, amb qui va compartir una bona part del seu itinerari i una amistat que va durar fins que va morir a Gusen al maig de 1941.
Repatriat a França, es va instal·lar a la localitat de les Cabannes, al departament de l'Arieja, on va conèixer la que seria la seva companya, Trinidad Ulldemolins, una dona de Terol establerta a la petita localitat de Arnés (Tarragona) que havia enviudat durant els combats de alliberament en ser afusellat el seu marit pels alemanys ja en retirada. Lope va continuar participant activament en les organitzacions anarquistes a l'exili, va formar part de la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP) i al llarg dels anys va recopilar els seus records sobre la seva experiència a l'exili i deportació. Les notes van ser la base del llibre publicat per la Fundació Anselmo Lorenzo, que recollia el seu testimoni.
Fonts consultades:
MASSAGUER BRUCH, Lope. Mauthausen, fin de trayecto: un anarquista en los campos de la muerte, Fundación Anselmo Lorenzo, Madrid, 1977.
