BIOGRAFIA< enrera
Nascut al cor del Raval, al carrer Aurora, de pares barcelonis, Francesc i Júlia, el 14 d'agost de 1920, estudià als Maristes i després a una acadèmia, on aprengué anglès comercial, al temps que conreava les seves aficions pel fútbol i el bàsquet, però gran part de la seva formació l'adquirí a partir del seu treball a la llibreria Sobirana, del carrer Portaferrisa, i de la seva precoç afiliació a les Joventuts Llibertàries.
Amb aquesta trajectòria no és dificil entendre el seu intent d'anar com a voluntari a la Columna Durruti a la defensa d'Aragó, intent, prò frustrat, per l'acció de la seva mare. Però el 1937 ja quedà integrat en l'Exèrcit Popular, a la 120 Brigada de la 26 Divisió destinada a l'Aragó, on se li encarregaren dificils misions, des de la col·locació de bombes antitanc a la captura de soldats italians, a la franja de Ponent, però la seva trajectòria acabà quan rebé metralla al genoll, el maig de 1938. Un cop recuperat a l'Hospital de Montserrat, retornà al front, a la zona del Montsec, i de nou acabà ferit, el mes de desembre, en aquesta ocasió de més gravetat. Evacuat a Vilanova de Maians, recorré diversos hospitals a Manresa, Santa Coloma de Farners i Girona, fugint de l'avanç dels feixistes, però la preocupació per la familia el decidi a deixar l'hospital i anar a Barcelona, on aconseguí evacuar la seva mare i unes amigues seves, en una ambulància, mentre ell romania a la ciutat, en un intent desesperat d'oferir resistència. No obstant, les ordres de la CNT d'abandonar la ciutat foren imminents i Mayans, junt a altres companys, arribà a Cardedeu en una furgoneta, per acabar proseguint el camí a peu fins a Llançà.
Arribà a Banyuls el 12 de febrer, després d'un accidentat trajecte des de Barcelona que havia durat 17 dies i que acabà a Argelers. Evadit del camp i a la recerca de la seva mare a Perpinyà, fou de nou capturat i internat a Barcares, des d'on seguí la trajectòria dels republicans incorporats a les Companyies de Treballadors Estrangers. El mes de setembre ja es trobava amb la 44 CTE a la Linia Maginot, fins a caure en mans dels alemanys el 19 de juny als boscos de Laignes. La seva estada a l'stalag, durant un any i mig, no fou especialment dura, però la sort canvià a partir de l'interrogatori de la Gestapo, a partir del qual els republicans foren separats dels altres presoners.
El 14 de febrer de 1942 arribà a Mauthausen, on començà la terrible experiència de la quarentena, la pedrera i la pèrdua de molts companys, assassinats a Gusen, mentre Marcial acabà destinat als comandos de Steyr i Ebensee, d'on fou alliberat el 6 de maig de 1945, no sense abans haver temut ser exterminat per l'amenaça de les SS de tancar els deportats als túnels i fer-los explosionar.
Ja en llibertat, el lloc on es dirigí fou Tulle on vivien les amigues de la seva mare, aleshores ja retornada a Barcelona, junt al seu germà, i es casà amb una d'elles, Olga Elena, l'any 1950, de la qual naixerà el seu fill Llibert Alexandre. Però abans, Mayans, amb el nom de guerra "Josep", fou protagonista directe de la lluita antifranquista; junt a altres companys llibertaris, el setembre de 1946, passà per Camprodon i es dirigí a Barcelona a peu, amb la missió de repartir propaganda. Per la seva participació en aquestes accions clandestines, fou condemnat a 20 anys veient impossibilitada la possibilitat de tornar a territori espanyol. Es va establir definitivament a Tulle on es va casar l’any 1950. A partir del 1954 va rebre la visita de la seva mare que es desplaçava cada any des de Barcelona.
L'any 1966 deixà Tulle i es traslladà a Perpinyà, on desenvolupà una intensa activitar en la difusió de la deportació republicana, en centres escolars i universitats, tasca que culminà amb la publicació de les seves memòries Una nit tan llarga, l'any 2009, alhora que mantenia el gresol associatiu a través de la FNDIRP i l'Amical d'Espanya.
