BIOGRAFIA< enrera
En una de les Jornades sobre la deportació republicana celebrades a Ejulve (Terol) una de les persones que participava ens va aportar informació sobre l'entorn familiar de Juan que va ser ampliada posteriorment per algun dels que havien estat els seus veïns Havia nascut a Ejulve el 16 d'abril de 1900 en el si d'una família molt humil. Josep, el pare, era cec i es mantenia pidolant pels pobles dels voltants i amb l'ajuda solidària dels seus veïns. No va ser fàcil la vida de la família amb una nodrida descendència formada per dos homes i quatre filles.
Les germanes de Joan van anar marxant d'Ejulve cap a Barcelona a la recerca d'un treball que els permetés sortir d'aquella situació de pobresa en què es van criar. Sembla ser que els fills van quedar en Ejulve treballant com a jornalers i dedicant-se també al pasturatge d'un ramat de cabres per les muntanyes d'Ejulve.
Joan es va casar amb Maria Joaquina Gargallo també d'Ejulve. Segons ens van explicar en Ejulve, poc després del seu matrimoni, sembla que es van traslladar a viure a Foz Calanda, on van néixer els seus dos fills: Joaquín i Rafael. És difícil reconstruir la trajectòria de la família amb precisió però en una data desconeguda, Juan i Maria van emigrar a Barcelona on vivien les germanes. Van tenir el seu domicili a la zona de Santa Mª del Coll, Joan treballà com a guàrdia d'una fàbrica tèxtil i va entrar en contacte amb els anarcosindicalistes de la CNT, sindicat en el qual va militar de forma activa. Al setembre de 1935 la policia va trobar armes amagades a casa seva, però no van poder detenir-lo, Maria va ser acusada i es va demanar una pena de 14 anys de presó per a ella però, en el judici que es va celebrar al desembre, va ser absolta per falta de consistència de les proves presentades. .
A final de la Guerra, Joaquín recordava el perill que corria el seu pare "un dia van venir a casa a avisar-li que el buscaven i es va escapar a França" desconeix els motius que li van poder atemorir i emprendre la fugida. Mai més va saber d'ell. L'esposa de Joan, Maria Joaquina, sembla ser que va morir en un dels bombardejos que va patir la ciutat Comtal i els seus fills Joaquin i Rafael van tornar a Ejulve on buscar recer a casa dels seus avis paterns: “Rafael, era el més jove i anava a l'escola, portava una mà molt destrossada -recordava una veïna- com a conseqüència de l'esclat d'una bomba”. Però les desgràcies familiars no van parar aquí ja que Josep, "el tío ciego", va morir en Molinos, a conseqüència d'una nevada que va sorprendre en els seus voltants. La mare de Joan vendre les escasses propietats i es va traslladar a Barcelona a casa de la seva filla gran, amb qui va viure fins a la seva mort. Joaquin i Rafael, orfes de pare i mare, van ser acollits a casa de la germana menor del seu pare que també vivia a Barcelona.
Desconeixem el periple particular de Juan durant el seu exili francès i el seu itinerari fins Mauthausen queda resumit a unes poques dades: la seva detenció per part dels alemanys es va produir entre el 20 i 26 de maig de 1940 a Saint-Dié, iniciant-se un període d'uns sis mesos en què va estar intern en diferents camps de presoners de guerra, sent deportat des del stalag VD (matrícula 2809) a Estrasburg al camp de Mauthausen on va ingressar el 13 de desembre de 1940 amb el núm 5111. Tres mesos més tard, el 29 març 1941, Juan va ser transferit a Gusen on se li va adjudicar la matrícula 11421, lloc en el qual va trobar la mort el 8 desembre 1941 al costat d'altres 22 republicans espanyols. Tenia 41 anys d'edat.
