BIOGRAFIA< enrera
L’Eugeni va néixer a Barcelona el 18 d’agost de 1895. Amb tants sols 7 anys va començar a treballar en una fusteria, tot escombrant els bancs de treballs, les serradures i els encenalls. De les teies que en trobava les guardava i els diumenge les venia a les portes d’una església per guanyar-se algun centimet més. Al cap de pocs mesos, veient la seva voluntat i predisposició a treballar, l’amo de la fusteria li va ensenyar l’ofici i amb els anys va acabant sent un bon fuster.
Als 20 anys es va casar amb Maria Cusidó i van tenir, com a mínim una filla, Montserrat.
Amb 21 anys quan li va tocar anar a fer el servei militar obligatori va tenir la sort de treure un numero alt en el sorteig de quintos i es va lliurar de fer la mili, que per aquella època era d’un període de tres anys.
L’1 d’agost de 1917, a punt de complir els 22 anys es va presentar a les proves per entrar en el Cos de Bombers de Barcelona, i després de superar-les, va ser admès com a individu (bomber ras).
El dia de Nadal de 1932 un incendi important va cremar els populars magatzems barcelonins “El Siglo” de set pisos situats a la Rambla dels Estudis. Les tasques d’extinció es van allargar durant moltes hores i varis bombers van resultar ferits, entre ells, l’Eugeni que va patir importants ferides a les cames. En un primer moment, els metges van dir que potser les perdria, però l’Eugeni es va recuperar i va continuar fent de bomber.
En el mes de juny de 1934, a causa de la seva veterania, va ser ascendit a preferent, el primer càrrec en importància en l’escala jeràrquica del cos de bombers, el que vindria a ser un caporal.
A part de bomber, també tenia uns clars compromisos polítics. Eugeni Riera era membre del Centre Català Republicà d'Esquerra del Districte IX, que estava a l’Avinguda Gaudí.
Va participar activament en els anomenats “fets d’octubre de 1934”, on el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català, tot i que no va arribar a ser empresonat. Dins el cos de Bombers, Eugeni Riera i altres bombers es van enfrontar amb el cap de Bombers de Barcelona, Emilio Gutiérrez per haver estripat una bandera catalana del monument de Rafael Casanova l’any 1923 i haver fet amb ella draps per netejar.
A principis de 1935 va ser escollit president del Centre Català Republicà d'Esquerra del Districte IX.
El 18 de juliol de 1936, esclatà la Guerra Civil, i l’Eugeni va sortir armat al carrer amb les forces antifeixistes per aturar el cop d’estat dels militars i va estar tota aquella setmana patrullant pels carrers. La primera quinzena d’agost va ser l’encarregat d’abastar de provisions la Quinta de Salut L’Aliança. Després d’aquest mes sense fer de bomber, es va tornar a incorporar al cos, a la Caserna Central, situada al carrer Provença. A partir de 1937 va esdevenir delegat de bombers dins l’organització Socors Roig Internacional.
El 26 de gener de 1939 amb les tropes franquistes entrant a Barcelona, l’Eugeni va marxar a l’exili, deixant a la seva família a Barcelona. Per aquest fet les autoritats franquistes el van destituir, per no haver-se reincorporat al servei, l’1 de desembre de 1939, i a més va ser depurat en rebel·lia.
Exiliat a França des de finals de gener de 1939 es va allistar a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Va ser detingut pel alemanys, a finals de juny de 1940 a Saint-Dié-des-Vosges, un petit municipi situat al departament de Vosges, a la regió de Lorena. Va ser traslladat al Stalag número V-D, (camp de presoners de guerra) situat a Estrasburg (França).
L’11 de desembre de 1940 va ser deportat cap el camp de concentració de Mauthausen (Àustria), en un comboi amb 847 republicans, 499 dels quals van morir. Va arribar dos dies després. Allà se li va assignar el número de presoner 5.192. Va morir en el mateix camp el 5 d'agost de 1943 a les 7 hores i quinze minuts. Tenia 45 anys.
El 27 d'abril de 2018, l’Ajuntament de Barcelona, amb la voluntat de restituir la dignitat del personal municipal, víctima de la repressió feixista, acordava en el ple municipal i per unanimitat anul·lar els expedients de depuració de funcionaris i funcionàries que es van tramitar sota la llei franquista del 1939. Entre els 922 expedients anul·lats hi havia el d’Eugeni Riera Moll.
Text: Marc Ferrer Murillo
